Feminisme en la Guineueta

25N. 25 Novembre

ÉS VIOLÈNCIA és un curtmetratge de Ceres Machado.

Spots relacionats amb el consentiment:

8 Març

Els confosos orígens del Dia Internacional de la Dona

El 8 de Març se celebra a tot el món, excepte els països mulsulmans, el Dia Internacional de la Dona. Però per què, el 8 de Març? Els orígens d’aquesta celebració, encara que no tan llunyans, són molt confosos. La historiografia espanyola els vincula a la commemoració de l’incendi d’una fàbrica tèxtil de Nova York el citat dia de 1857, segons unes fonts, i de 1908, segons d’altres.

Les obreres de la Cotton s’havien declarat en vaga per les condicions de treball insuportables que patien i havien ocupat la fàbrica.El propietari les va tancar i va calar-hi foc; van morir les 129 treballadores que hi havia dins. La historiografia nordamericana, en canvi, relaciona el 8 de Març amb una manifestació espontània de les treballadores del sector tèxtil a Nova York, també el 8 de Març de 1857 o de 1908, depenent de les versions.

Les treballadores protestarien pels salaris baixos, la jornada laboral de 12 hores i l’augment de càrregues laborals. Moltes obreres van ser detingudes i algunes trepitjades per la multitud. D’altres fonts parlen d’una marxa de costureres de la companyia Lower East Side de Nova York convocada al Març de 1857, que reclamaven una jornada laboral de 10 hores.

Ana Isabel Álvarez desmenteix aquestes versions a Los orígenes y la celebración del Día Internacional de la Mujer, 1910-1945 (KRK Ediciones). Aquesta investigadora no ha trobat proves de l’existència de l’incendi de la fàbrica Cotton ni de la manifestació de treballadores, com tampoc ho han fet historiadores com Renée Côte, Liliane Kandel o François Picq.

Manifestació a favor del vot femení a Nova York a l’any 1913

En canvi, sí s’ha trobat constància de la vaga de les obreres de la companyia de bruses Triangle, l’any 1909 a Nova York. En recolzament de les treballadores de Triangle, el Sindicat Internacional de Treballadors del Vestit va iniciar una vaga que va durar tres mesos, a la qual es fan afegir sufragistes, socialistes i dones de la burgesia. La vaga finalitzà el Febrer de 1910, però sense haver aconseguit les demandes laborals, la qual cosa va resultar tràgica un any després: el 25 de Març de 1911, un incendi va destruir gran part de la fàbrica i van morir 146 treballadores. No obstant, segons la historiadora Mari Jo Buhle, aquest esdeveniment tampoc seria l’origen del Dia Internacional de la Dona, sinó que ésimportant perquè va constituir la primera vaga als Estats Units de dones treballadores per demanar millores en les seves condicions laborals.

El cert és que els orígens del Dia Internacional de la Dona estan lligats als moviments obrers i als partits socialistes dels Estats Units i Europa. Les dones del partit socialista nordamericà van ser les primeres a instaurar el Woman’s Day o Dia de la Dona, unes jornades de reflexió i acció. La primera va tenir lloc el 3 de Maig de 1908 a Chicago, reivindicava el sufragi femení, que no van aconseguir fins el 1920, i rebutjava l’esclavitud sexual. A Europa, Clara Zetkin (1857-1933), líder de les socialistes alemanyes, proposa l’any 1910 a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, a Copenhague, instaurar el Dia Internacional de la Dona, que es va celebrar per primera vegada el 19 de Març de 1911 a Àustria, Alemanya, Dinamarcai Suècia.

Més d’un milió de dones hi va participar, segons l’Assemblea General de l’ONU. A més del dret a votar i a ocupar càrrecs públics, demanaven el dret a treballar, a l’ensenyament vocacional i la fi de la discriminació laboral. El dia exacte de celebració va anar canviant, fins que l’any 1914 s’institueix definitivament el 8 de Març.

La història del Dia Internacional de la Dona no es pot vincular a un únic esdeveniment aïllat, sinó que està formada per processos i esdeveniments que mostren una societat en trasformació que es va fent cada vegada més complexa: la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, el sindicalisme femení de les primeres dècades del segle XX, la lluita pel sufragi femení o les pugnes entre socialistes i sufragistes.

Nacions Unides recolza el Dia Internacional de la Dona

Nacions Unides va proclamar el 1975 com a Any Internacional de la Dona. Amb motiu d’aquesta celebració, Nacions Unides va començar a observar el 8 de Març com a Dia Internacional de la Dona i el 16 de desembre de 1977, l’Assemblea General va convidar tots els Estats a què proclamessin, d’acord amb les seves tradicions històriques i costums nacionals, un dia de l’any com a Dia de les Nacions Unides pels Drets de la Dona i la Pau Internacional. La resolució 32/142 demanava els Estats que continuessin ajudant a crear condicions favorables per a l’eliminació de la discriminació de les dones i per a la seva plena participació al procés de desenvolupament social. L’any Internacional de la Dona, el 1975, obria les portes del Deceni de les Nacions Unides per a la Dona (1976-1985), proclamat per l’Assemblea General de l’ONU

Extret de http://www.adpc.cat/new_site/?page_id=283

Coeducació

Què és la coeducació?

És una metodologia educativa que té com a objectiu fer disminuir tant com sigui possible els efectes i conseqüències d’una educació sexista sobre els nens i les nenes. Implica que no hi hagi segregació escolar per sexes i a més que el material utilitzat, com ara les contribucions “oblidades” de les dones a la cultura i el coneixement i també les formulacions de problemes matemàtics o de les il·lustracions que acompanyen els exercicis, no contribueixin a crear diferents expectatives per a homes i dones

La coeducació neix de la pedagogia feminista i inclou el principi d’equivalència, substituint el d’igualtat. Així, no es tracta d’educar les nenes com si fossin nens ni perquè les dones siguin com els homes, sinó de donar a nens i nenes una visió del món que compti amb les dones com a ciutadanes, no com a ciutadans, més enllà d’estereotipsterres enganxosos i sostres de vidre. Els valors, les actituds, els currículums i les pràctiques tenen un enfocament integral de gènere, suprimint algunes visions androcèntriques i canviant-les per panoràmiques interculturals que integrin, entre d’altres, la visió de les dones, que són la meitat de la població.

Implica l’educació d’ambdós sexes en comú i s’oposa a l’educació diferenciada. A diferència de l’escola mixta, on existeix igualtat formal però no necessàriament real entre els dos sexes, en l’escola coeducativa “la comunitat escolar reconeix l’existència de la jerarquia del modelmasculí sobre el femení i el professorat està disposat a intervenir per corregir aquesta jerarquia”

Diversitat sexual

Què és la diversitat sexual? La diversitat sexual i de gènere (DSG) o simplement diversitat sexual és un terme que engloba a tots els diferents sexesidentitats sexuals i orientacions sexuals. Normalment aquest terme s’usa per a referir-se a la diversitat dins de l’orientació sexual, de fet habitualment s’usa una classificació simple de tres orientacions: heterosexualhomosexual i bisexual, no obstant això segons diverses teories de la sexologia, com la teoria de Kinsey i la teoria queer, aquesta classificació seria insuficient per a descriure la complexitat de la sexualitat en l’espècie humana i també en la resta d’espècies segons diverses investigacions etòlogues. És a dir, per exemple podem trobar sexualitats que se situarien entre les anteriors classificacions:
  • Entre heterosexual i bisexual: preferentment heterosexual o heteroflexible.
  • Entre homosexual i bisexual: preferentment homosexual o homoflexible.

Dibuixant el gènere 

“Dibuixant el gènere” és un projecte divulgatiu basat en el llibre Dibuixant el gènere, que té com a objectiu acostar les aportacions dels estudis de gènere a un públic ampli. El projecte està elaborat per Gerard Coll-Planas i Maria Vidal.

Més informació: http://www.digben.com

Institut la Guineueta